La Cançó de la Cassalla
La fonda del Pansa
Diuen —i ho diuen amb veu baixa, com qui recita un conjur antic— que a Almiserà, al cor de la Safor, hi havia una fonda perduda entre marges i oliveres.
L’anomenaven la Fonda del Pansa.
Allí, quan el sol queia darrere del Benicadell i el vent duia olors de romaní i secrets, s’hi reunia una banda de cavallers de fortuna. No buscaven or ni venjança, sinó una altra classe de tresor:
cantar-li a la cassalla fins que la nit els traguera la veritat dels llavis.
Almiserà és un d’aquells llocs ocults on sembla que el temps s’ha aturat. Situat discretament en un racó de la Safor, al País Valencià, i vigilat per la Serra d’Ador, aquest poble envoltat de camps de tarongers i oliveres conserva l’autenticitat d’una terra antiga i una mica enigmàtica. Els seus carrers estrets, les façanes emblanquinades i la remor quasi imperceptible del barranc de Vernissa, creen una atmosfera peculiar que atrapa a qui s’endinsa en la seua quietud. A Almiserà, la foscor encara regala nits de silenci absolut, ideals per a reflexionar o desaparèixer discretament del món durant un temps. El lloc és perfecte per fugir de la pressa, del soroll i, sobretot, de l’absurda hipermodernitat que domina les nostres vides. Potser per això els cavallers de fortuna triaren la fonda del Pansa, perquè aquí, entre camins perduts i terres secretes, qualsevol pot esdevenir invisible als ulls del món.
