Benvingut al meu món.
Qui soc?
L’origen de tot…
Un mas en terme de Montaverner.
Un dia el Martí em va telefonar perquè necessitava ajuda per tal d’endreçar un mas propietat d’una poderosa família per a la qual li treballa de masover. Les instruccions eren ben clares: renovar el mobiliari, desinfectar i netejar a fons. Tot l’interior d’aquell mas estava condemnat a l’extermini.
Entre pols i trastos, a les golfes vaig trobar uns papers manuscrits. No n’eren més de cinc i tenien la tinta diluïda, com si les paraules hagueren volgut fugir dels papers. Una veu —una de tantes que tenim a dintre nostre— em van advertir que aquells vells fulls no podien acabar a l’incert país del que precedeixen les flames.
El Martí no em va posar cap problema perquè me’ls quedés, per a ell només eren papers per a cremar.
Des d’aquell dia, sempre m’he preguntat si les inconnexes paraules que vaig poder desxifrar eren part d’una història real o, potser, només eren un intent d’escriure una història fictícia. Això suposo que no ho sabrem mai. Però el que sí que és cert és que a mi em van inspirar a construir els fonaments i els pilars del fantàstic món de la novel·la Virtut, Fat i Fortuna.
Virtut, Fat i Fortuna
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.
Els personatges principals
Martina d’Abadal, la capitana
Marc, el camperol de Novetlè
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.
Totes aquelles històries de dones i homes miserables, que van decidir navegar contra el destí que condemnava les seues vides i unir-se a una banda de cavallers de fortuna, em van captivar profundament. Perquè, qui podia sospitar d’un carnisser o d’un ferrer, o potser d’un taverner, que s’havia absentat uns pocs mesos de la seua rutina quotidiana? Ningú podria imaginar que havien anat a prendre possessió d’una fortuna capaç de sustentar cinc vides seguides.
Per què no podia fer-ho jo?
El Jawar, l’heroi de Gravelines
Maria, la ballarina de la «Compañia de danza Los Mandriles».
«Per l’heroi de Gravelines, em coneixen tots. Sí, amb aquestes mans vaig combatre contra l’Armada Invencible de Felip II, on els nostres brûlots van fer retirar, a la desbandada, els vaixells castellans cap al mar del Nord».
22222
El Pansa
El cunyat del Pansa
«Va, no és el moment, però per ser tu, et diré el que em va ensenyar la senyoreta Marita: «Si vols triomfar en la vida, l’important no és saber, sinó aparentar que saps. Si ho aconsegueixes fer bé, tens l’èxit garantit en qualsevol cosa que faces.» Com que jo vaig ser el millor dels seus alumnes, de seguida vaig aprendre la lliçó i, realment, no me’n va fer falta cap més. En dos dies i mig d’anar a escola vaig tenir prou».
L’ombra del Pansa. Sord i mut. Toca el tabalet, cap comentari més.
El Teferet
[tarokina]
La cançó que avui has sentit
Contan les veus més velles i sàbies, que a Almiserà hi havia una fonda anomenada la fonda del Pansa, en la qual es reunien una banda de malfactors, únicament, per a cantar-li a la cassalla.
Potser, esmunyint-se per aquesta serralada, baixaven fins aquest lloc. Potser, hi havia una gran garrofera davant aquesta porta. Potser, des d’aquest lloc, els habitants d’Almiserà, podien sentir les veus desafinades que intentaven entonar la Cançó que avui has sentit. I…
Amb la por fora del cor,
i la sort sempre a favor,
cremarem mars i oceans,
només amb les nostres mans.
I demà no em trobaràs.
Amb la nit hauré fugit,
i a tot el món li cantaràs,
la cançó que avui has sentit.