Benvingut al meu món.

Qui soc?

Entre la música, les paraules i les mons imaginaris.

De la Fender Stratocaster a les trames més fosques

Em dic Josep A. Francés, escriptor novell i músic de sempre. Llicenciat en Humanitats i actualment estudiant del Grau Multimèdia, he viscut sempre entre la paraula, la imatge i el so. He tocat en grups com Sildavia, Fusión, Kornuss, Silicona, Rous Band, Sutton Band, Destral, Perversió, etc.  Ara debute com a novel·lista amb Virtut, Fat i Fortuna, una obra que recull la meua passió per la història, la filosofia i les narratives d’aventures amb ànima pròpia.


Escriure no és només una vocació, és l’espai on tot es connecta.

Perquè,  la literatura i el rock sempre han estat una actitud

Sildàvia a la BBC (Bodes Batejos i Comunions). Gràcies al teclista, que tenia carnet de pilot d’helicòpter, podíem assistir a tots els bolos.  Aquell dia, tocava boda a la Venta del Borrego, a Banyeres de Mariola.

Al puf Diferent d’Albaida, amb els poderosos Destral, com sempre, trencant-t’ho tot.

Amb Perversió a Alcoi.

Amb la Sutton Band al puf JM d’Ontinyent.

Tot el que faig —escriure o fer música— és una forma de resistència:  mirar el món amb ulls oberts i intentar guarir-ne les seues ferides.

L’origen de tot…

  Un mas en terme de Montaverner

 

Un dia el Martí em va telefonar perquè necessitava ajuda per tal d’endreçar un mas propietat d’una poderosa família per a la qual li treballa de masover. Les instruccions eren ben clares: renovar el mobiliari, desinfectar i netejar a fons. Tot l’interior d’aquell mas estava condemnat a l’extermini.

Entre pols i trastos, a les golfes  vaig trobar uns papers manuscrits. No n’eren més de cinc i tenien la tinta diluïda, com si les paraules hagueren volgut fugir de la seua presó. Una veu —una de tantes que tenim a dintre nostre— em van advertir que aquells vells fulls no podien acabar a l’incert país del que precedeixen les flames.

El Martí no em va posar cap problema perquè me’ls quedés, per a ell només eren papers per a cremar.

Des d’aquell dia, sempre m’he preguntat si les inconnexes paraules que vaig poder desxifrar eren part d’una història real o, potser, només eren un intent d’escriure una història fictícia. Això suposo que no ho sabrem mai. Però el que sí que és cert és que a mi em van inspirar a construir els fonaments i els pilars del fantàstic món de la novel·la Virtut, Fat i Fortuna.

 

 

El dia que tot va començar. Abans de mamprendre la feina. Dins del mas que no puc dir el nom.

Virtut, Fat i Fortuna

Perquè estàs fart de llibres iguals, i aquesta història no s'assembla a cap.

Tarot, bandolers i una veu narrativa com no n’hi ha cap altra.

Perquè et fa riure, pensar, plorar. I això no ho fa qualsevol llibre.

Del sarcasme al dolor, del desig a la traïció. És un mirall per a qui vulga mirar-se.

La diferència és la seua força.

Sorprén i crea una identitat única i memorable.

Perquè si tens dubtes... només has d'escoltar la cançó de la cassalla.

I si després no tens ganes de llegir és que ja no tens ànima.

Satírica, esperpèntica, mordaç.

Perquè ridiculitza el poder, exagera la realitat i dissecciona les misèries humanes amb humor negre. 

Perquè hi ha qui creu en el destí. I hi ha qui el desafia.

Aquesta novel·la només parla amb els segons. 

Perquè és una proposta única i no per a tothom.

Trenca convencions, barreja gèneres i exigeix un lector obert, crític i amb sentit de l’humor. 

Amazon Descobreix-la ara a Amazon

Personatges

Martina d’Abadal, la capitana

Marc, el camperol de Novetlè

Per a tu, per ara,  capitana Martina, d’acord?

Totes aquelles històries de dones i homes miserables… per què no podia fer-ho jo?

El Jawar, l’heroi de Gravelines

Maria, la ballarina de la «Compañia de danza Los Mandriles».

Per l’heroi de Gravelines, em coneixen tots. Sí, amb aquestes mans vaig combatre contra l’Armada Invencible de Felip II, on els nostres brûlots van fer retirar, a la desbandada, els vaixells castellans cap al mar del Nord.

La Maria era la segona de bord. Ara ens transmetia amb força autoritat les instruccions de la Martina…

El Pansa

El cunyat del Pansa

El Pansa. Sense ell,  la cassalla no tindria banda sonora.

L’ombra del Pansa. Sordmut. Toca el tabalet, cap comentari més.

El Teferet

Cada vegada eren més habituals les seues enceses discussions amb aquells éssers imaginaris. Vivia en un món paral·lel al nostre.

Però va ser quan va tractar de recolzar-se en la barana de la borda quan tots vam poder constatar i confirmar la dura realitat: era cert, el Teferet estava totalment boig. El Quico li va caure del cel i se li va plantar al muscle dret, cosa que per a ell va ser com si se li hagués plantat la mateixa pesta. Li va fer una forta manotada al pobre animalet, que es va espantar i va iniciar un vol força desequilibrat cap a proa…

Existeixen els Teferts al segle XXI?

Sabeu que sí.

Té un canal de TikTok.

Una secció d’horoscops absurds i…

una baralla de tarot que fa tremolar fins als astres.

Et ve de gust conèixer-lo?

Endavant.

Elegeix tres cartes.

Consulta el teu signe.

card
card
card
0of3
Última carta
card-1
card-2
card-3
card-4
card-5
card-6
card-7
card-8
card-9
card-10
card-11
card-12
card-13
card-14
card-15
card-16
card-17
card-18
card-19
card-20
card-21
card-22

[tarokina]

Els tres signes zodiacals de la setmana del Teferet

Escorpió – La Torre

Aquesta setmana, els astres han decidit jugar a jocs bruts. Si pots, evita voreres, cornises i rètols amb caràcters trencats. Camina pel mig del carrer. Literalment. Millor una multa que un balcó al cap. Paraula del Teferet.

 

Taure – El Diable

Aquesta setmana els sentits els trairan miserablement.  Veus un home uniformat deixant-te un paper roseta a l’eixugaparabrises?  Tranquil·la: és una invitació per a un concert de les Ratpenades. Un semàfor que canvia de taronja a roig just quan arribes? És una trampa. Passa igualment. T’ho diu el Teferet: hi ha algú que mou fils invisibles  perquè perdes el torn a la peixateria.

 

Lleó – El sol

Aquesta setmana brillaràs… però només tu ho notaràs. Penjaràs frases èpiques a  l’Instagram i rebràs silenci. Et posaràs la roba bona per baixar la brossa i ningú et dirà «Quin estil». La invisibilitat còsmica et farà mal, lleó. Però el Teferet t’ho diu clar: tu reina igualment.

 

La cançó que avui has sentit

Contan les veus més velles i sàbies, que a Almiserà hi havia una fonda anomenada la fonda del Pansa, en la qual es reunien una banda de malfactors, únicament, per a cantar-li a la cassalla.

Potser, esmunyint-se per aquesta serralada, baixaven fins aquest lloc. Potser, hi havia una gran garrofera davant aquesta porta. Potser, des d’aquest lloc, els habitants d’Almiserà, podien sentir les veus desafinades que intentaven entonar la Cançó que avui has sentit. I…

Amb la por fora del cor,

i la sort sempre a favor,

cremarem mars i oceans,

només amb les nostres mans.

           

I demà no em trobaràs.

Amb la nit hauré fugit,

i a tot el món li cantaràs,

la cançó que avui has sentit.

Deixa el teu crit escrit

Si has arribat fins ací, et mereixes un glop de cassalla.

I segur que tens alguna cosa que dir.

Vaja, espere.


Dona’ns la teua opinió sobre la novel·la, el tarot, la ploma que cau o la cançó que avui has sentit.


Tu parla. Jo et llegiré. Potser et publique. Potser et cite. O potser et tire la carta del Diable.

5,0
5,0 de 5 estrellas (basado en 2 reseñas)
Excelente100%
Muy buena0%
Media0%
Mala0%
Muy mala0%

Simplement Motivadora

junio 9, 2025

T’atrapa desde el minut cero, una novela ben contada i feta amb moltissima il·lusió.

Simplement sols puc recomanar-la mil vegades.

I que dir de la canço, exit total motivadora, i entusiasta com el seu autor.

Felicitats!!!!

Vicki GG

Brutal

junio 4, 2025

Todavía no tengo el libro pero solo leyendo las cartas del tarot y escuchando la música!!! Ya estoy contando los días para poder empezar con la lectura !!! SUERTE!!

Maléfica