Benvingut al web de Josep A. Francés
Explora el seu món literari, on cada paraula cobra vida i cada història deja una petjada inoblidable.
Josep A. Francés i Andrés
Hi ha una manera d’escriure que no ve de la fama, sinó del lloc. Josep A. Francés (Ontinyent), llicenciat en Humanitats, és d’eixes veus que creixen a poc a poc, com qui aprén escoltant: el carrer, la gent, la memòria que queda a les parets i als camps, i els silencis que passen de família en família.
La seua ficció naix del territori i torna al territori: humil, directa, sense postureig. Perquè —com recorda cabdill indi Seattle en la seua carta al president dels Estats Units— «la Terra no pertany als homes: l’home pertany a la Terra».
Si encara existeix algú disposat a escoltar una veu així, potser la trobaràs ací. Vols conéixer-lo millor?
Novel·les de l'autor
Marc, un camperol de Novetlè, inicia el seu viatge el 10 de maig de 1623 amb un objectiu clar: canviar el destí dels seus. La ruta el porta fins a Almiserà, a la fonda del Pansa, on espera trobar uns cavallers de fortuna i on la carta de la Mort del tarot li anunciarà que res tornarà a ser com abans.
A la costa valenciana, any 1992, Empar Ferrer s’enfronta a una veritat que molts preferirien mantenir enterrada. Peix Fosc és una novel·la noir d’investigació criminal sobre la impunitat del poder, la memòria i tot allò que sobreviu ocult darrere del prestigi.
Allò que he escrit
Amb decisió vaig fer mitja volta i em vaig situar davant la porta més important de la meua vida.
Acceptarien aquells homes una persona com jo?
Era conscient del daltabaix que anava a colpir la meua vida, les nostres vides, en definitiva, si travessava aquella porta.
Però, tal com ho vaig fer a l’hora de travessar el pas de la porta de casa nostra a Novetlè, em vaig llançar sense pensar-ho més i d’un cop la vaig deixar rere meu. Vaig tancar amb força, perquè el Marc camperol desaparegués per un temps rere d’ella.
Virtut, Fat i Fortuna
A l’alçada dels ulls, en una placa de cartó pedra hi havia escrit «Peix Fosc» amb lletres tremoloses, pintades a corre-cuita, com si algú les haguera escrit al mateix moment que estaven tapiant la paret.
Era una porta sense pany: només l’ull negre del forat.
Va empentar. El grinyol, llarg i prim, va sonar com una alarma antiga.
Aleshores la va trobar.
«Expedient Empar Ferrer. Protocol: Peix Fosc.»
Peix Fosc